Campionat Nacional d'Escala i Corda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infobox sports competitionCampionat Nacional d'Escala i Corda
Tipuscompetició esportiva Modifica el valor a Wikidata
Esportpilota valenciana Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
Interval de temps1952 – 1993 Modifica el valor a Wikidata

El Campionat Nacional d'Escala i Corda fou la primera competició per a jugadors professionals d'Escala i corda de la pilota valenciana. L'organitzava la Federació de Pilota Valenciana i es disputà entre els anys 1952 i 1993 (amb un recés entre els 1953 i 1963), i va ser substituïda pel Circuit Bancaixa.

Els equips eren formats per dos o tres pilotaris (depenent de llur qualitat) i eren patrocinats pels ajuntaments i, els jugadors per empreses. El sistema de competició era una lliga d'anada i tornada entre els equips, amb una partida final d'exhibició entre campió i subcampió (amb l'excepció del 1974), així va ser fins a l'any 1983, en què es passà al format eliminatori, jugant una partida final els guanyadors de les semifinals.

Historial[modifica]

Any Campió Subcampió Resultat Trinquet
1993 Oltra, Grau, i Vicentico
1992 Sarasol I i Sarasol II
1991 Fredi, Xatet II i Ribes Puchol, Grau i Tino 60-50 El Zurdo (Gandia)
1990 Oltra i José María Sarasol I i Sarasol II 60-50 El Zurdo (Gandia)
1989 Genovés I i Pepet Pigat II i José María Tavernes de la Valldigna
1988 Fredi, Edi i Pasqual II Genovés I i Sanchis 60-30 Pelayo (València)
1987 Pigat II, Perele i Sarasol II Fredi, Sanchis i Pepet 60-30 Sagunt
1986 Fredi, Xatet II i Ribes Genovés I i Pepet 60-35 Alberic
1985 Pigat II, José María i Presencia Puchol i Genovés I El Zurdo (Gandia)
1984 Puchol i Genovés I Fredi, José María i Vicente Alginet
1983 Genovés I i Pepet Fredi, Vinyes i Vicente 60-35 Pelayo (València)
1982 Eusebio, Xatet II i Machí Fredi, Vicente i Gat I - -
1981 Genovés I i Pepet Eusebio, Vinyes i García - -
1980 Fredi, Vicente i Gat I Genovés I i Pepet - -
1979 Genovés I i Pepet Eusebio, Vinyes i Gómez - -
1978 Genovés I i Pepet Eusebio i Roget - -
1977 Llopis, Xatet II i Machí Genovés I i García - -
1976 Genovés I i García - -
1975 Genovés I i García Ricardet, Gat I, i Locheta - -
1974 Llopis, Machí i García José Luis, Gat I i Locheta 60-55 El Zurdo (Gandia)
1973 Antoniet, Gat I i Carboneret II Llopis, Natàlio i Micó - -
1972 Suret I, Ruiz i Xatet II - -
1971 Llopis, Machí i Micó Eusebio i Xato de Museros - -
1970 Rovellet i Pasqual I Llopis, Machí i García - -
1969 Suret I, Xatet i Ribes Eusebio i Gat II - -
1968 Eusebio i Ribes Soro I, Peris i García - -
1967 No n'hi hagué
1966 Ferreret i Gat I - -
1965 Soro I i Xato de Museros Ferrer II, Deval i Gómez - -
1964 Ferrer II i Ruiz Ferreret i Xatet - -
1953-1963 No n'hi hagué
1952 Roget i Patet de Carlet Enrique II, Cervera i Roget de Rafelbunyol - -

Campionats[modifica]

1952[modifica]

L'any 1952 el president de la Federació, José Marín, decideix organitzar una lliga amb quasi tots els pilotaris professionals i afeccionats, resultant un total de 18 equips, no tots ells equilibrats en qualitat, motiu pel qual moltes partides s'ajornaren o no es jugaren, amb alguns equips que es retiraren. El campionat estava patrocinat pel setmanari "Deportes", quasi l'únic que feia esment aleshores a la Pilota valenciana.

La competició començà el 20 d'octubre de 1952, i estava prevista d'acabar el 20 de desembre, però es donà per acabada quan la parella de Carlet (Roget i Patet) es proclamaren matemàticament vencedors.

El gran absent fou Juliet d'Alginet, qui no hi participà per estar en desacord amb el company assignat, Pelets, i fou castigat amb no poder jugar en cap dels 9 trinquets on es disputava el Campionat durant 3 mesos. La seua revenja, però, arribà quan, després de l'exili forçat, exigí cobrar 4.000 pessetes per jugar la primera partida en cada trinquet, rescabalant-se així econòmicament de les pèrdues sofertes el temps que romangué inactiu.

Equips[modifica]

 
  • Enrique II, Cervera i Roget de Rafelbunyol (subcamp.)
  • Rovellet i Miliet
  • Enriquito, Balaguer i Canyeta
  • El Rullo, Sebastià i Cachorro
  • El Morquero, Crespo i Moreta
  • Gorrea, Gómez i Micó
  • El Grauero de Gandia, Ruiz i Pelets
  • Darás, Alberto i Xiquet de Borriol
  • Roget de Carlet i Patet de Carlet (camp.)

De 1953 a 1963[modifica]

La mala organització i l'absència de la figura del moment en la primera edició provocaren la renúncia a més temporades del Campionat durant 12 anys.

1964[modifica]

José Marín de bell nou organitzà un nou Campionat d'Espanya de Pilota Valenciana, "en conmemoración de los 25 años de Paz Española", amb només 5 equips, el qual fou un èxit. Ferrer II resultà ser-ne el campió malgrat haver entrat com a substitut d'Eusebio. Per altra banda, però, la figura del moment, Rovellet es retirà abans d'acabar la competició.

Equips[modifica]

 

1965[modifica]

La parella campiona de l'any passat, Ferrer II i Ruiz, es trencà amb la lesió de Ruiz en la primera partida, motiu pel qual fou substituït per Deval i Gómez (de Benissanó).

Per primera vegada s'organitzà també el campionat de segona categoria.

Equips[modifica]

 

1966[modifica]

En la partida de Ferreret i Gat I contra Soro I i Ruiz al trinquet d'Alberic els primers anaven perdent, ja que Gat I estava neguitós per la seua dona, qui estava de part en aquells mateixos moments. Va ser quan ja perdien 15-40 que li varen informar que sa dona havia donat a llum un xiquet, i llavors s'animà i acabaren guanyant la partida.

Equips[modifica]

 

1967[modifica]

El 1967 no n'hi hagué, o no consta enlloc que es jugara, potser perquè José Marín deixà la presidència de la Federació.

1968[modifica]

Jacinto Quincoces comença la seua presidència de la Federació renovellant la competició, que resultà més igualada que mai, amb empat a punts entre la parella de Eusebio i Ribes i el trio de Soro I, Peris i García, amb només un joc de diferència a favor dels primers.

Equips[modifica]

 

1969[modifica]

De bell nou empat a punts trencat per la diferència en el tanteig particular.

Equips[modifica]

1970[modifica]

Jacinto Quincoces, per a fomentar l'aparició de nous jugadors, obliga a les empreses a presentar abans de cada partida de professionals una altra de juvenils.

Equips[modifica]

 

1971[modifica]

Equips[modifica]

 

1972[modifica]

L'equip campió tingué dos personatges destacats: Ruiz, que tornà als trinquets 2 anys després, havent superat un càncer que li delmà les cordes vocals, i el debutant amb només 16 anys, Xatet II.

Equips[modifica]

 

1973[modifica]

Antoniet d'Almassora debuta amb triomf.

Equips[modifica]

 

1974[modifica]

Es prova un nou sistema de competició: En lloc d'una lligueta per punts amb una partida d'exhibició final entre campió i subcampió, només per aquest any es divideixen els equips entre nord i sud, amb dos lligues paral·leles i una final entre els campions d'ambdues lliguetes. L'any 1974 és històric, a més, per ser el debut del mític Genovés I.

Equips[modifica]

 

1975[modifica]

Comença el regnat de Genovés I. Per altra banda, Eusebio es lesiona i és substituït per Alberto i Natàlio.

Equips[modifica]

 

1976[modifica]

Equips[modifica]

1977[modifica]

El nou president de la FPV, Roberto Bonora, palesa el seu desconeixement de la pilota organitzant improvisadament la temporada de 1977 amb només quatre equips.

Atesa la superioritat manifesta de Genovés I, hom li prohibeix de jugar "per alt", per tal de dificultar-li el joc i anivellar les possibilitats dels rivals.

Equips[modifica]

 

1978[modifica]

Genovés I, una altra volta privat de jugar "per alt", recupera el títol de campió, malgrat l'empat a punts amb el subcampió, només trencat per un joc a favor.

Equips[modifica]

 

1979[modifica]

De bell nou, Genovés I només pot jugar "per baix", i de bell nou empata a punts amb Eusebio, resultant campió per un sol joc a favor.

Equips[modifica]

 

1980[modifica]

Genovés I no pot superar el hàndicap d'haver de jugar només "per baix", i dona el relleu als emergents Fredi, Vicente i el veterà Gat I. Per altra banda, la lesió d'Eusebio obliga a ajornar les partides del seu equip, i, finalment, a prescindir de la seua participació per manca de restos que el substituïren amb garanties.

Equips[modifica]

 

1981[modifica]

Genovés I fou, una altra volta, privat de jugar "per alt", però les lesions que venia patint li fan plantar cara a l'organització, de manera que es nega a acceptar aqueixa condició i, desfermat, guanya el Campionat invicte.

Equips[modifica]

 

1982[modifica]

La nova etapa de la FPV amb Enrique Menéndez com a president comença amb el patrocini de la Diputació de València.

Equips[modifica]

 

1983[modifica]

Totes les partides es juguen als trinquets de Pelayo i Guadassuar.

Equips[modifica]

 

1984[modifica]

La dimissió d'Enrique Menéndez força a jugar totes les partides al trinquet d'Alginet.

Genovés I torna a fer història guanyant el títol, ara en la posició de "mitger" per imposició de l'organització.

Equips[modifica]

  • Eusebio, Avenalleda i Presencia
  • Fredi, José María i Vicentico (subcamp.)
 

1985[modifica]

El primer campionat organitzat pel nou president de la FPV, Víctor Iñúrria, fou jugat íntegrament al Trinquet El Zurdo de Gandia.

Una altra volta, Genovés I és forçat a jugar en una posició que no li és natural, malgrat les nombroses queixes i lesions que adduïa.

Equips[modifica]

 

1986[modifica]

En l'edició del 1986 totes les partides es jugaren al trinquet d'Alzira, excepte la final, a Alberic.

Equips[modifica]

 

1987[modifica]

El 1987 es disputà al trinquet de Sagunt, recent estrenat i cobert, amb el patrocini de l'ajuntament i Caixa Sagunt.

Equips[modifica]

 

1988[modifica]

La Generalitat Valenciana patrocinà l'edició del 1988 del Campionat, dintre de la programació commemorativa dels "750 anys del naixement del Poble Valencià".

Les partides es jugaren als trinquets de Borriana, Massamagrell i Pelayo (València).

Equips[modifica]

 

1989[modifica]

Jugada el novembre de 1989, les partides es disputaren als trinquets de Guadassuar, Massamagrell i Tavernes de la Valldigna.

Equips[modifica]

 

1990[modifica]

L'any 1990 s'estrena la prohibició d'enviar la pilota a les galeries del trinquet: Galeries prohibides.

A més a més, aquest és el primer any que Canal 9 emet en directe la final des del Trinquet El Zurdo de Gandia. Les altres canxes que n'allotjaren partides foren els trinquets d'Alginet, Castelló, La Pobla de Vallbona i Tavernes de la Valldigna.

La polèmica vingué de la mà del Genovés I, qui no s'avingué a portar la samarreta oficial, amb publicitat de la mútua Mavda, puix no coincidia amb els seus patrocinadors. Finalment, però, sí que jugà quan veié que la Federació convocava en el seu lloc a Núñez i Joaquín.

Equips[modifica]

 

1991[modifica]

De bell nou patrocinada per l'asseguradora valenciana Mavda, les partides es jugaren als trinquets d'Alginet, Castelló, El Zurdo de Gandia, Massamagrell, Pelayo de València, La Pobla de Vallbona i Tavernes de la Valldigna.

Equips[modifica]

 

1992[modifica]

Equips[modifica]

1993[modifica]

Equips[modifica]