Movement roles/Sue Gardner's input/ca

From Meta, a Wikimedia project coordination wiki
Jump to navigation Jump to search

Aportació al grup de treball sobre els papers del moviment viquimedista.

  • Respostes de Sue Grdner, Directora Executiva de la Wikimedia Foundation
  • Preguntes de Jon Huggett, dinamitzador del grup sobre els papers dels moviment.
  • 23 de mars, 2011
  • Traducció a català de Joan Gomà. He intentat ser fidel al fons i als matisos de la forma però no puc garantir que no hi hagi cap error o malentès. Referiu-vos al text original per copsar el sentit exacte de les paraules originals.

Propòsit d'aquest document: Aquest document s'ha creat en resposta a les preguntes enviades per Jon (en negreta) a Sue, per ajudar en el procés de treball del grup sobre els papers que juguen els diferents participants en el moviment. Aquestes són només les meves opinions personals (Sue Gardner): aquest document no ha estat revisat ni aprovat per ningú altre. Aquest document no és confidencial. Si us plau sentiu-vos lliure de compartir-lo amb qualsevol amb qui vulgueu, incloent-hi penjar-lo en wikis públiques. Si vol qualsevol aclariment sobre res del que he dit aquí, només m'ho heu de demanar.


Assoliment dels objectius[edit]

QÜESTIÓ: Assoliment global - l'estratègia de moviment Wikimedia s'acaba de publicar amb alguns objectius molt clars... on són el conjunt actual de grups i entitats Wikimedia en l'assoliment dels objectius, i on estan fent curt?

Durant el procés de desenvolupament col·laboratiu de l'estratègia que ha durat més d'un any, el moviment Wikimedia es va fixar cinc prioritats estratègiques clau: 1) Estabilitzar la infraestructura, 2) augmentar la participació, 3) millorar la qualitat, 4) augmentar l'abast (lectors), i 5) fomentar la innovació.

Quantificar el progrés respecte d'aquestes prioritats no és fàcil: algunes coses són més fàcils de mesurar que d'altres, i no hi ha cap manera senzilla d'establir mesures que copsin acuradament tot allò que volem fer. Dit això, podríem crear cinc objectius que, encara que no inclouran totes les nostres aspiracions, ens haurien de donar un sentit de si estem fent progrés apropiat en conjunt. Aquests objectius varen ser establerts per la Fundació Wikimedia i varen ser aprovats pel Consell d'Administració de la Fundació Wikimedia, però ens agradaria que fossin adoptats per altres participants de moviment.

  • 1) Augmentar el nombre total de gent atesa fins a 1.000 milions
  • 2) Augmentar el nombre d'articles que tenim a la Wikipedia fins a 50 milions
  • 3) Assegurar que la informació sigui d'alta qualitat augmentant el percentatge de material revisat qualificat com de qualitat alta o molt alta en un 25 per cent
  • 4) Animar els lectors a esdevenir contribuents augmentant el número d'editors totals mensuals que fan >5 edicions fins a 200,000
  • 5) Donar suport a la diversitat sana en la comunitat d'editors doblant el percentatge d'editors femenins fins a un 25 per cent i augmentant el percentatge d'editors del Sud Global fins a un 37 per cent

Actualment, estem fent progressos en els objectius 1, 2 i 3. Pel que fa a l'objectiu 4, actualment ens n'estem anant en la direcció equivocada: de fet el nombre d'editors actius està caient més que no pas augmentant. Encara no tenim dades de l'evolució en el temps per dir-nos com ho estem fent amb l'objectiu 5, però no hi ha cap raó per a l'optimisme. És clar que la nostra àrea problemàtica és la participació i la diversitat en la participació. Hem de perseverar en el nostre èxit en quant a lectors, i a la qualitat i quantitat d'informació que proporcionem a lectors. Però hem de redoblar els nostres esforços respecte a la participació i la diversitat-dins-la-participació, perquè aquí és on estem fallant.

Alineament dels Objectius[edit]

QÜESTIÓ: Alineament dels Objectius - alguns dels capítols han qüestionat el dret de la Fundació Wikimedia d'establir objectius per al moviment... com de bé es pot alinear el moviment al voltant d'un conjunt compartit d'objectius, i què hauria de fer el moviment o què no hauria de fer quan els capítols no s'alineen amb els objectius?

Rebutjo la premissa de la qüestió. La Fundació Wikimedia ha facilitat i ha donat suport a un procés de desenvolupament de l'estratègia ampli del moviment que ha implicat a més de 1.000 participants. Durant aquest procés, el moviment s'ha establert prioritats estratègiques a si mateix: la Fundació Wikimedia no ha posat objectius al moviment. No sóc conscient que cap capítol es desalinei amb les prioritats estratègiques del moviment, ni sóc conscient que cap capítol hagi fixat objectius o metes que estiguin en conflicte amb els objectius de moviment o els objectius de la Fundació de Wikimedia. Em sorprendria, de fet, si un capítol o els seus membres triguessin un desacord fonamental amb les prioritats estratègiques: són d'extremadament alt nivell i al meu parer totalment incontrovertits.

Dit això, com a experiment mental: és una qüestió raonable demanar què hauria de passar si un capítol es fixa a si mateix objectius que estiguin fonamentalment fora d'alineació amb els objectius del moviment Wikimedia. Per triar un exemple ridícul: diguem que un capítol decideix que la seva energia es destinarà prioritàriament a allotjar gent indigent, més que no pas a avançant la missió del moviment Wikimedia. En aquest cas, penso que seria pertinent que el capítol fes una reflexió sobre si realment hauria de ser un capítol Wikimedia. Si els seus objectius, tanmateix dignes, fossin fonamentalment diferents dels objectius del moviment Wikimedia, probablement no hauria de ser un capítol Wikimedia; probablement s'hauria de reconstituir com alguna altra cosa.

En aquest punt, estaria en mans del capítol fer aquesta determinació, perquè actualment no hi ha cap mecanisme o cos en el moviment Wikimedia amb responsabilitat clara per supervisar les activitats o pràctiques de capítols internacionals. El ChapCom examina capítols abans de la seva aprovació pel Consell d'Administració de la Fundació Wikimedia, però el ChapCom no té cap responsabilitat de supervisar les seves activitats o pràctiques una vegada que són aprovats pel Consell d'Administració de la Fundació Wikimedia. Aquest fet que no hi hagi cap supervisió de les activitats dels capítols és un risc pel moviment Wikimedia.

El risc inclou, per exemple, el següent:

  • Risc d'un escàndol financer o d'altre mena que faci malbé la reputació del moviment Wikimedia;
  • Risc que un capítol doni públicament suport a una posició en conflicte amb els valors Wikimedia, fent malbé la reputació del moviment Wikimedia;
  • Risc que en un capítol s'hi pugui infiltrar gent que cerqui monetitzar la marca o altrament portar a terme activitats en oposició als principis de Wikimedia, fent malbé així la reputació de Wikimedia;
  • Risc que continuí existint un capítol inactiu, i impedeixi així a altres en aquella geografia autoorganitzar-se per fer la bona feina que faria normalment un capítol;
  • Risc que un capítol es comporti inadequadament en una varietat de maneres, fent malbé les relacions de Wikimedia amb les escoles, governs, galeries, biblioteques, museus, arxius i uns altres participants influents en aquella geografia i possiblement altres geografies;
  • Risc que un capítol no s'alinei entorn a les prioritats de moviment, impedint així al moviment Wikimedia d'aconseguir el seu ple potencial col·lectivament.

Aquests riscs són tots "normals": això vol dir que, són riscs amb què s'encaren totes les xarxes descentralitzades.

Tanmateix, el nostre risc és intensificat per la nostra situació altament inusual. La majoria dels capítols Wikimedia són dirigits per voluntaris, i la majoria d'aquells voluntaris són joves. Mentrestant, la marca Wikipedia és famosa a nivell mundial i extremadament valuosa, i centenars de milions de persones --que potencialment es podrien monetaritzar -- visiten Wikipedia mensualment. El moviment Wikimedia ha escollit per raons ideològiques de no explotar el potencial financer de la seva marca i els seus lectors, però aquest potencial no obstant això existeix, i és molt atractiu a gent a qui agradaria explotar-lo. L'oportunitat financera representada pel moviment Wikimedia, combinat amb la inexperiència de les juntes dels capítols, fa molt vulnerables els capítols.

Actualment, el Consell d'Administració de la Fundació Wikimedia és l'única entitat que pot tenir la responsabilitat de supervisió vis-a-vis dels capítols Wikimedia, i la seva responsabilitat i autoritat són extremadament confuses. Això és un problema per a tothom: crea un risc bastant seriós pel moviment.

Finançament[edit]

QÜESTIÓ: Finançament - quina seria la millor manera d'organitzar el flux de diners per que s'alinei amb les prioritats de moviment?

El finançament hauria de ser bastant simple: els diners haurien d'anar a donar suport a les activitats facin avançar la missió.

Les nostres pràctiques de finançament actuals no tenen gaire sentit. Aquesta és la situació actual:

Actualment, la Fundació Wikimedia recapta diners per donar suport a les seves activitats i per construir una reserva modesta (que varia durant l'any des d'entre tres fins a 13 mesos d'activitat: comença amb un valor elevat després de la campanya de recaptació de fons anual i es gasta gradualment durant l'any). La Fundació Wikimedia necessita una reserva perquè els projectes depenen de la seva operació continuada: cal comprar i instal·lar els servidors, l'ample de banda cal pagar-lo, el formulari 990 s'ha de presentar, les amenaces legals s'han d'afrontar. La Fundació Wikimedia recapta diners principalment mitjançant la campanya anual que es fa online als projectes durant l'hivern, amb aquells ingressos complementats per subvencions i donacions singulars més una quantitat extremadament petita d'ingrés associat amb activitats de desenvolupament de negoci (principalment llicències d'ús de les marques registrada).

Actualment, els capítols també reben donacions. El 2010, 12 capítols varen actua com a processadors de pagaments per a la campanya anual de recaptació de fons en la seva geografia. Nou d'ells són a Europa, i representen països rics amb tradicions caritatives fortes. Aquells capítols varen signar acords per transferir a la Fundació Wikimedia un 50% dels ingressos que processen, encara que no tots ha estat capaços de trobar mecanismes legals per fer-ho. Alguns capítols també fan altres activitats que generen ingressos, com subvencions o venda de marxandatge: Un 100% d'aquest ingrés es queda al capítol.

Aquesta situació actual ni és ni bona ni sostenible. Actualment, els capítols aconsegueixen la capacitat per actuar com a processadors de pagaments només basant-se en la seva expressió de voluntat i capacitat per complir els termes de l'acord de recaptació de fons, i assoleixen la capacitat d'obtenir altres fons tant sols fent-ho. La quantitat d'ingressos que obtenen està determinada per un cert nombre de factors inclouen:

  • 1) la riquesa dels residents d'aquella geografia,
  • 2) com d'inclinats són aquells residents a fer donacions,
  • 3) la conveniència de la donació en línia per aquella gent i de quina forma tendeixen a donar diners,
  • 4) l'èxit dels missatges creats per la Fundació Wikimedia, i la seva aplicabilitat a la gent que els veu,
  • 5) la reputació i impacte de Wikipedia en aquella geografia, i
  • 6) qualsevol missatge addicional creat pel capítol mateix, així com
  • 7) l'èxit en la gestió de les relacions amb els donants de campanyes anteriors. D'aquests set factors, només els últims dos són controlats prop del capítol, i només un (els missatges del capítol) té res a veure amb l'habilitat del capítol per dissenyar i executar activitats que fan avançar el treball de la missió del moviment Wikimedia.

Per esmentar alguns detalls: Els residents de França, Alemanya i UK donen 10 vegades més diners a obres benèfiques en general que els residents de Finlàndia, Àustria i Portugal: aquells capítols haurien de ser per això 10 vegades més rics? Un resident de Suècia té 10 vegades més possibilitats de fer donacions benèfiques que un resident de Lituània: la gent sueca mereix un capítol que sigui 10vegades més ric i eficaç? El país més ric del món és el Regne Unit, i el més pobre és Somàlia: la gent de UK s'hauria de beneficiar d'activitats i programes i suport que es nega totalment a la gent de Somàlia?

Volem crear un món en el qual cada ésser humà pugui participar lliurement de la suma de tot el coneixement humà. Per fer això, és obvi que els diners necessitaran ser transferit de països receptius a les campanes de recaptació de fons benpefics per pagar activitats que donen suport a països que són menys rics, i/o menys receptius a la recaptació. De fet, els països rics com França, els Estats Units, el Canadà, Alemanya i UK necessitaran recaptar fons per pagar activitats en països que tenen alt potencial però baixa generació de fons com Indonèsia, Turquia, el Brasil, Armènia, Egipte i el Marroc. ("Potencial alt" en aquest context es refereix a potencial per a produir un impacte estratègic alt.)

Resultat: aquí hi ha alguns principis guia per a la recaptació de fons que penso tenen sentit per a nosaltres. Hauríem de considerar d'adoptar-los, o alguna versió d'ells:

  • 1) Les nostres activitats de recaptació de fons haurien d'aspirar a aconseguir per al moviment Wikimedia el suport financer global més alt possible;
  • 2) Totes les activitats de recaptació de fons de Wikimedia haurien de ser sinceres amb els eventuals donants. Necessitem dir a la gent en què pretenem utilitzar els diners, abans que facin la donació. I després necessitem informar-lo de com s'han emprat els seus diners.
  • 3) El finançament s'hauria de gastar en activitats que donen suport a la missió, i s'ha demostrat que són com a mínim una mica eficaces aconseguint impacte;
  • 4) El moviment Wikimedia és internacional en l'abast, i no s'hauria de suposar que les donacions es queden al país del seu origen. La Fundació Wikimedia és un punt de transferència: recapta diners de països rics, i els utilitza per finançar activitats i iniciatives que donen suport a tothom.
  • 5) Les decisions de despeses s'haurien de prendre sobre la base d'impacte projectat, tot i reconeguent que molt del nostre treball és experimental, i que l'experimentació necessita rebre suport.

Observaré aquí que alguns capítols han indicat a vegades un desig de gestionar on es gasten diners recaptats a la seva geografia -- p. ex., el capítol francès podria voler decidir dirigir a països africans francòfons els diners recaptats a França, o el capítol holandès podria decidir dir que els diners recaptats als Països Baixos vagin a Indonèsia. Pràcticament parlant, això és irrealitzable i no escalable. Un exemple: el darrer any la Fundació Wikimedia va rebre una petició de diners d'un grup alemany que Wikimedia Alemanya havia declinat prèviament de finançar. Com a resultat, la Fundació Wikimedia i el capítol alemany han acordat ara que la Fundació Wikimedia consultarà Wikimedia Alemanya abans de gastar diners dins d'Alemanya. Això és un bon resultat, però no es escalable al moviment Wikimedia sencer: si es requereix a les més de 30 entitats que es consultin l'una a l'altra abans de transferir diners a múltiples geografies al voltant del món, tindríem una xarxa que bloquejarà les despeses. La Fundació Wikimedia és el mecanisme apropiat per transferir finançament de països rics (receptius a la recaptació de fons) a països més pobres: si avui la Fundació Wikimedia no existís, necessitaríem inventar-la per a aquell propòsit :-)

Presa de decisions del Consell d'Administració[edit]

QÜESTIÓ: Presa de decisions del Consell d'Administració - on té el Consell d'Administració de la Fundació Wikimedia un paper prendre decisions pel moviment, o no, i, això, s'hauria de canviar?

El Consell d'Administració de la Fundació Wikimedia és l'únic organisme que pot atorgar-se la capacitat de poder prendre decisions pel moviment Wikimedia sencer: és global en l'abast i afiliació, és elegit en la seva majoria pel moviment Wikimedia, i és responsable davant del moviment. La Fundació Wikimedia és propietària de les marques registrades i els servidors, i paga les factures que permeten als projectes Wikimedia continuar operant. És una entitat singular del moviment.

Preses de decisió vers els editors: La relació entre el Consell d'Administració de la Fundació Wikimedia i els projectes és bastant clara. El Consell d'Administració de la Fundació Wikimedia no està implicat en les operacions editorials del dia a dia dels projectes ni té cap antecedent d'aver pres decisions atrevides o impopulars.

A causa del seu abast i paper, el Consell d'Administració de la Fundació Wikimedia és en una posició única per exercir lideratge de la comunitat global, que ocasionalment fa d'una manera delicada i mesurada. Per exemple, l'abril de 2009 la Junta publicava una resolució sobre Biografies de Gent Viva, demanant a la comunitat Wikimedia global prendre unes quantes accions relacionades amb les biografies de la gent viva, dissenyada per augmentar la qualitat d'aquells articles. (http://wikimediafoundation.org/wiki/Resolution:Biographies_of_living_people)

Considero que aquesta expressió de lideratge de la comunitat global per part del Consell és un desenvolupament positiu i part del proces de maduració del moviment Wikimedia. Originalment tal com jo ho entenc el lideratge global estava només (i molt rarament) exercit pel nostre fundador Jimmy Wales. Allò era normal i profitós en els primers dies, però no és ni ideal ni sostenible: com que només és una persona, en Jimmy, naturalment, no pot parlar totes les llengües, estar familiaritzat amb totes les cultures i implicar-se personalment amb tots els projectes. Em sembla una mesura de de l'èxit en la maduresa dels projectes, que avui el lideratge global s'expressi no per una persona sola sinó per una junta de 10 persona que representa múltiples països, cultures i llengües, amb el suport d'un personal internacional i explícitament responsable al moviment global. I penso que funciona raonablement bé. El consell d'Administració de la Fundació Wikimedia està en una bona posició per exercir el lideratge editorial global: té una comprensió sòlida i profunda de com funcionen els projectes; cada vegada més té el suport de dades sobre resultats i anàlisi preparats pel personal de Fundació Wikimedia; últimament ha desenvolupat un procés de planificació d'estratègia amb participació de més de 1.000 voluntaris, i la seva afiliació inclou una combinació sana de gent amb antecedents bastant diferents.

A vegades la gent expressa la seva ansietat sobre la possibilitat de que el Consell pugui ser massa intrusiu/intervencionista, però diria que la realitat és de fet el contrari. Hi ha proves i equilibris molt forts que constrenyen l'habilitat del Consell per prendre decisions que afecten la comunitat global. Inclouen:

  • i) el propi bon judici del consell i la consciència de les seves pròpies limitacions, tant com a individus com com a col·lectiu,
  • ii) limitacions de capacitat: són 10 persones ocupades amb temps limitat per a formular intervencions;
  • iii) la seva responsabilitat vers els editors mitjançant els processos d'elecció i selecció pels capítols impedeix que puguin ser massa radicals, i
  • iv) la seva manca de control directe sobre el moviment Wikimedia: No hi ha cap obligació per part de la comunitat de fer el que el Consell diu; si la comunitat està en desacord amb les posicions preses per la Junta, les pot ignorar. Tot això fa que normalment el Consell s'inclina molt cap al cantó de la prudència, i tendeix a examinar i interpretar la opinió de la comunitat més que a establir una posició pròpia valenta.

Això ocasiona un sistema que, per bones i menys bones raons, es predisposa fortament cap al statu quo. Hi ha molt poc risc de que el Consell prengui decisions que vagin més enllà del seu abast. Hi ha tanmateix (EN la meva Opinió) un risc de que el Consell deixi sense prendre decisions importants -- de fet, fallant en ser prou valent, atrevit, intervencionista.

Presa de decisió vers la pròpia Fundació Wikimedia: La relació entre el Consell d'Administració de la Fundació Wikimedia i el personal és bastant clara: el personal respon davant meu, i jo responc al Consell. Hi ha tres mecanismes primaris pels què el Consell prengui decisions que afecten el treball del personal de la Fundació Wikimedia:

  • 1. El Consell d'Administració de la Fundació Wikimedia contracta el Director Executiu i avalua la seva actuació anualment;
  • 2. Tots els anys, el Consell d'Administració de la Fundació Wikimedia aprova el pla anual, que replanteja prioritats estratègiques per d'any vinent, objectius i metes programàtics, objectius d'ingrés, un pla de despeses i el pla d'activitats. El procés de desenvolupar el pla anual comença amb el consell que és consultat per saber les seves prioritats cada hivern, i acaba amb l'aprovació final del pla el juny;
  • 3. El Consell d'Administració de la Fundació Wikimedia té discussions extenses en les seves reunions cara a cara i en la seva llista de correu i wiki. En qualsevol moment, el Consell pot demanar a la Directora Executiva d'executar una decisió que ha pres mitjançant aquelles discussions, passant una resolució a aquell efecte. Per exemple, tant el projecte de "Contingut Controvertit" com el de "Papers del Moviment II" varen sorgir de discussions entre membres del Consell i la Directora Executiva en la llista de correu i en persona

Per a prendre decisions el Consell es recolza en informació proporcionada pel personal, principalment en forma dels informes mensuals i l'informe anual. Aquests informes inclouen informació sobre els resultats dels projectes, resultats financers, activitats de dotació de personal i programàtiques. EL Consell de vegades demana al personal, i/o se li ofereixen, informes especials sobre temes particulars.

Presa de decisions vers els capítols: Crec que la relació entre el Consell d'Administració de la Fundació Wikimedia i els capítols és bastant confusa, i crec que la falta de claredat és un problema significatiu per al moviment, si més no perquè és estressant i dolorós per a tothom.

És clar que el Consell d'Administració de la Fundació Wikimedia no té capacitat de supervisió al 100% sobre els Capítols: els capítols són entitats legalment independents. És també clar que la capacitat de supervisió del Consell d'Administració de la Fundació Wikimedia sobre els capítols no és zero: és el Consell d'Administració de la Fundació Wikimedia qui atorga -- i també pot per això revocar -- l'estatus de capítol.

En els darrers anys, el Consell d'Administració de la Fundació Wikimedia ha donat passos significatius per augmentar les connexions entre ell i els capítols, augmentar la seva responsabilitat en front als capítols, i permeten als capítols tenir veu en el treball de la Fundació de Wikimedia. Per exemple, l'abril de 2008, concedia la facultat de seleccionar dos membres del Consell d'Administració de la Fundació Wikimedia als capítols. Fa uns quants anys, va començar a fer coincidir una de les seves reunions conjuntament amb la reunió anual de capítols a Berlín. Actualment està promovent i liderant el procés de definició dels Papers del Moviment II adreçat a aclarir els papers-i-responsabilitats entre els participants del moviment, i ha assegurat una participació significativa dels capítols en aquest procés. En resum, (en la meva opinió), el Consell d'Administració de la Fundació Wikimedia ha treballat dur per crear connexions i bucles de retroalimentació, per assegurar bones relacions i fortes responsabilitats que haurien de permetre que es prengui seriosament com un soci de fe bona en la presa de decisions.

Tanmateix, no estic segura que els capítols reconeixen que el Consell d'Administració de la Fundació Wikimedia tingui un paper legítim en la presa de decisió que afecta els capítols. I sincerament, això em molesta. Tot les organitzacions es beneficien de i són reforçades per mecanismes que donen suport a la responsabilitat i legitimitat, i actualment les organitzacions de tipus capítol no són responsables davant de ningú a fora de la seva geografia. Si les seves accions i les activitats afectessin només a la gent de la seva geografia això podria estar bé, però naturalment no és el cas: el moviment Wikimedia sencer s'interrelaciona, i les activitats d'entitats individuals tenen implicacions i repercussions per al moviment global.

Alguns capítols semblen que tinguin en gran estima de romandre independents i desconnectats de la resta del moviment Wikimedia. Alguns no publiquen informes d'activitat o no comparteixen informació, no participen en discussions d'abast global del moviment com el projecte d'estratègia i el dels Papers de Moviment, i no compleixen els compromisos establerts en els acords de capítol i acords de recaptació de fons que voluntàriament signaren. Aquest hivern passat, un membre de la junta d'un capítol em deia que el seu capítol no té cap obligació de comunicar la manca de compliment a la Fundació Wikimedia: que "si vols exigir el compliment del contracte, és el el teu problema de controlar-lo." Aquesta classe de conversa em desconcerta. La nostra feina és treballar junts per fer avançar la missió de Wikimedia, i trobo estranyament hostils i antagònics alguns capítols -no sovint, però de vegades --, més que no pas aspirant ser bons socis col·laboradors en el nostre esforç compartit.

Altres processos de presa de decisió d'abast global del moviment[edit]

QÜESTIÓ: Altres processos de presa de decisió d'abast global del moviment - el moviment Wikimedia ha desenvolupat un conjunt de cossos i processos de presa de decisions (p. ex. Chap Com) que potser no siguin escalables... aquests processos de presa de decisió necessiten ser millorats ara i en el futur per fer-los més eficaços, més eficients i més sensibles?

Això no és una resposta completa, però hi ha dues àrees que em venen al cap ara mateix.

1) Preses de decisions de la comunitat a nivell de meta.

Majoritàriament, la presa de decisions editorials en els projectes Wikimedia funciona realment bé. Els projectes han fet una feina excel·lent en desenvolupar, d'una manera descentralitzada, mecanismes de presa de decisió de comunitat (com Arb Com) que treballen. Un 99% de les coses quotidianes funcionen àgilment i s'aconsegueixen bons resultats. Dit això, penso que hi ha dos buits, àrees on falten bons mecanismes de presa de decisions robustos: i) Afers de la comunitat (editorial/conductual) que s'estenen més enllà d'un projecte únic en una llengua única, i ii) Afers de la comunitat (editorial/conductual) dins d'un projecte/versió lingüística únic, que no poden ser decidits internament per aquell projecte i que estan perjudicant altres projectes.

Un exemple de cada:

  • i) Un afer de la comunitat que s'estén més enllà d'un únic projecte en una única llengua inclouria per exemple la decadència en editors actius que es va descobrir i fer públic a l'Estudi de Tendències del març de 2011. Això és un afer important que està afectant a la majoria de projectes en la majoria de llengües. Actualment, no hi ha cap mecanisme perquè els projectes afectats s'ajuntin per parlar de l'afer, i prendre decisions sobre com manejar-lo. Això deixa a la Fundació Wikimedia com l'única entitat amb prou abast per encarar aquest problema molt seriós. Però, la Fundació Wikimedia té una capacitat limitada per influir en la comunitat.
En la meva opinió el moviment Wikimedia com un tot es beneficiaria si hi hagués una entitat de tipus de Consell de Voluntaris, visible i que passes comptes a la comunitat global, encarregat de la responsabilitat de investigar aferts de principal importància com la decadència en editors actius, i recomanar canvis a la comunitat o al Consell de Wikimedia, basats en les seves investigacions. Sé que la gent es troba altament incòmoda delegant aquesta classe d'autoritat a altres, i ho entenc. Em sembla per això que construint un cos amb autoritat de només recomanar (no decidir) resoldria aquella preocupació, mentre que s'escurçaria la distància a la solució del problema.
  • ii) Un afer de la comunitat de dins d'una única versió de projecte/llengua, que no pot ser decidit internament dins d'aquell projecte, i que està perjudicant a altres projectes. Un exemple d'això podria ser si Wikimedia Commons estigues suprimint rutinàriament imatges utilitzades per múltiples versions lingüístiques de la Viquipèdia, o si la Viquiversitat en anglès estigués hostatjant trolls que ataquessin la Viquipèdia en anglès, o el Viuinoticies en espanyol estigués publicant regularment articles plens de difamacions. Actualment, no hi ha cap mecanisme perquè els projectes exerceixin qualsevol supervisió l'un sobre l'altre -- en efecte, hi ha una resistència enorme a la idea. Aquella resistència té sentit: el principi bàsic que les decisions s'haurien de fer per gent que aprecia prou el projecte i treballa dur és bo. Però els projectes petits en particular són vulnerables a que se'n facin càrrec editors problemàtics: sabem que alguns projectes toleren comportaments destructius perquè senten que no tenen altre opció.
  • En la meva opinió el moviment Wikimedia global es beneficiaria si hi hagués un grup de voluntaris de confiança, visibles i responsables davant de la comunitat global, encarregats de la responsabilitat de tractar problemes trans-projecte que investiguin, i recomanin solucions.

Aquí una nota: en la meva experiència els membres de la comunitat Wikimedia en general tendeixen a ser o bé cercadors de conflictes o bé adversos als conflictes: no hi ha gaire terme mitjà. Molts, molts editors m'han dit que deixaven d'editar en un tema particular per evitar conflictes, o busquen temes d'àrees de les que ningú no es preocupa per tal d'evitar el conflicte, o tenen una opinió forta sobre un assumpte de política particular però no ho diuen per evitar el conflicte. Els bons membres de la comunitat constructius, tendeixen a retrocedir davant de disputes desagradables. Entenc per què ho fan, però té l'efecte de cedir el terreny als cercadors de conflictes i als extremistes. Penso que els bons Viquimedians tenen una responsabilitat en assegurar que les disputes difícils es resolguin adequadament, i penso que seria més probable que ho fessin si els sentissin que els ho demanen de fer-ho en nom d'altres editors que confien en ells i els donen suport.

  • 2) Supervisió dels capítols (i altres organitzacions/associacions usuaris potencials en el futur de les marques registrades).

He observat arreu d'aquest document que no hi ha cap cos amb responsabilitat per supervisar i avaluar actuació des capítols. Penso que això és un problema seriós per al moviment Wikimedia: i) Els capítols podrien esdevenir difunta/inactiu de fet però no obstant això continuar existint durant molts anys, negant així l'oportunitat de participar en el treball de capítol a altres, i negant a la resta del moviment Wikimedia els beneficis del treball d'aquell capítol; ii) Capítols (com s'ha observat arreu els gestionen principalment voluntaris amb poca experiència organitzativa) podrien cometre equivocacions que perjudiquin al moviment Wikimedia, les quals es podrien evitar o arreglar més de pressa amb una tal supervisió; iii) Supervisió implica informació/transparència, que ofereix la possibilitat perquè els capítols aprenguin els uns dels altres, accelerant així el desenvolupament de tots plegats; iv) La supervisió promou la responsabilitat i per tant també la legitimitat; i v) A falta d'un acord pel que fa a la supervisió i avaluació, la Fundació Wikimedia mateixa incòmodament serveix de supervisor: això és incòmode i no ideal, i tensa les relacions entre la Fundació Wikimedia i els capítols.

En la meva opinió el moviment Wikimedia en general es beneficiaria si hi hagués un grup global encarregat de la responsabilitat de supervisar i avaluar actuació dels capítol. Tal grup potser podria incloure un membre del personal de Fundació Wikimedia responsable de vigilar l'acompliment dels contractes de capítol i de recaptació de fons, així com potser representants dl Consell d'Administració i/o del comitè d'auditoria, i dels capítols mateixos. Aquest grup tindria l'autoritat de recomanar al Consell d'Administració de la Fundació Wikimedia la revocació de l'estatus de capítol i/o sancions als capítols.

Organitzacions similars[edit]

QÜESTIÓ: Organitzacions similars - algunes altres organitzacions globals basades en voluntaris han evitat els capítols nacionals (p. ex. Mozilla), els han tret èmfasis (p. ex. Creative Commons), o han treballat dur per globalitzar-los (p. ex. Medécins Sans Frontières)... què és el que t'agradaria més d'entendre d'aquestes organitzacions similars a la nostra?

M'encantaria escoltar les lliçons que han apres altres organitzacions semblants: trampes en les quals queien i advertències que ens donarien. Jon, sé que has fet un munt de feina en aquesta àrea (ajudant a organitzacions internacionals sense ànim de lucre a estructurar-se per donar suport a les seves activitats per acomplir la seva missió) -- em sembla que això és una cosa que podries fer tu per al grup, verbalment o per escrit. Penso que seria una autèntica oportunitat perduda si no et demanàvem explícitament, com part d'aquest procés, que comparteixis el que saps d'altres organitzacions.

Legitimitat[edit]

QÜESTIÓ: Legitimitat - la gran majoria de Viquimedians no estan afiliats a cap entitat específica, capítol o grup... si hi ha 100,000 usuaris que fan 5 o + edicions mensuals, podem dir que només ~1-2% és un membre d'un capítol o grup... això vol dir que o bé hem de fer que els grups siguin més rellevants pels individus o que les entitats menys importants en el moviment, o les dues coses?

La bellesa de Viquipèdia és la seva manca de frec. Si algú vol fer una contribució (p. ex. fixant una errata), directament ho pot fer: no cal demanar permís o donar el seu nom real o omplir un formulari. Aquest és el motiu pel qual Viquipèdia funciona -- perquè autoritza la gent a editar, sense fer-los saltar primer per un grapat de cèrcols. I els editors (col·lectivament) són la gent més valuosa en el moviment Wikimedia, perquè són la gent que directament crea el servei per als nostres lectors. Els capítols, la Fundació Wikimedia i altres grups: tots existeixen per donar suport al treball dels bons editors.

Així en la meva opinió, si mesurem el nostre èxit com a moviment en base a quants editors estan implicats amb grups (p. ex., són membres d'un capítol, o voten en les eleccions al COnsell d'Administradió, llegeixen l'informe mensual de la Fundació Wikimedia), estem posant el carro davant dels bous. Això força els editors a adaptar-se a les organitzacions, mentre que hauríem d'aspirar a fer el contrari. Crec que un editor hauria de ser capaç de treballar productivament i útilment a Wikipedia sense necessitar mai saber res sobre la Fundació, els capítols o qualsevol dels nostres altres grups. Els editors haurien de ser capaços, si així ho escullen, de tenir comunicació zero amb els grups suport al moviment, i zero coneixement d'ells.

(Això no significa que la Fundació Wikimedia i els capítols no vulguin comunicar-se amb els editors. Volem comunicar-nos amb, com a mínim, algunes persones part del temps, perquè saber què volen i necessiten els editors és essencial per complir les nostres responsabilitats. Només estic dient que no hauríem de mesurar el nostre èxit col·lectiu basant-nos en la nostra habilitat per persuadir els editors per preocupar-se, o per saber, sobre el que estem fent.)

Així, no crec que calgui que els grups de Wikimedia esdevinguin més rellevants als editors individuals.

Si cal que les entitats esdevinguin menys importants pel moviment és una qüestió diferent, i endevino que només puc dir que depèn de quina és la contribució de cada entitat.

La contribució de La Fundació de Wikimedia al moviment és crítica, pel capbaix perquè la Fundació Wikimedia compra els servidors i paga les factures per l'ample de banda. Els projectes literalment no continuarien existint si la Fundació Wikimedia i la seva feina desapareguessin demà: aixó fa indispensable la Fundació Wikimedia. Addicionalment, crec que la Fundació Wikimedia té un paper crític a jugar recollint i fent disponibles dades i anàlisi globals sobre el funcionament dels projectes: treballs com l'Estudi de Tendències d'Editors publicat fa unes quantes setmanes. I, crec que té un paper crític a jugar sent una mena de centre per a l'experimentació en activitats dissenyades per millorar el nostre impacte. Algunes activitats les liderarà directament, altres les finançarà. En els dos casos, hauria de servir com a punt central de trobada de la gent per documentació de bones pràctiques i lliçons apreses. Crec que la importància de la Fundació Wikimedia al moviment hauria d'augmentar, a mesura que la capacitat de la Fundació Wikimedia augmenta. També crec que necessitarem guanyar-nos aquesta importància sent transparents, responsables, i eficaços en les nostres activitats. Els capítols actualment tenen molta influència sobre el moviment Wikimedia:

  • i) A part de la Fundació Wikimedia, són l'única entitat que actualment té el dret d'utilitzar les marques registrades;
  • ii) Molts actuen com a gestors dels pagaments durant el la campanya de recaptació de fons, i històricament se'ls ha permès de retenir una quantitat significativa de l'efectiu obtingut en la campanya per gastar en la seva geografia;
  • iii) A l'abril de 2008, als capítols se'ls va concedir la capacitat de seleccionar dos (de 10) membres del Consell d'Administració de la Fundació Wikimedia;
  • iv) Els Capítols mantenen una reunió anual juntament amb la reunió del Consell d'Administració, cada abril; i
  • v) Els capítols tenen accés a una wiki "interna" especial i una llista de distribució, que els dóna accés privilegiatals membres del Consell de la Wikimedia Foundation i al personal. Donada aquesta influència, és important observar que només una cinquena part de la població en línia del món actualment resideix a una geografia on hi ha un capítol Wikimedia, el que significa que quatre cinquens de la població en línia del món no tenen la capacitat de beneficiar-se de la influència dels capítols sobre el moviment global. Fins que tota la població en línia tingui accés a un capítol, és potser difícil de justificar la influència desproporcionada que es dóna a una persona, per exemple, de Noruega, a expenses d'una persona en, per exemple, Turquia -- especialment donat que actualment, la influència dels capítols en general desproporcionadament s'acumula en habitants de països europeus rics.

També val la pena observar que els capítols actualment no tenen una text que defineixi una missió compartida que cobreixi la seva feina. Trobo que això és problemàtic. Entenc que un resultat esperat que hauria de sortir del procés de definició dels Papers del Moviment és una declaració de la missió que s'apliqui a tots els capítols. Penso que això es molt necessari, i encoratjo fortament el grup de treball sobre els papers del moviment a desenvolupar aquesta declaració de la missió com part del seu treball.

Com he observat abans, em preocupa que hi ha entitats que sento que actualment "falten a la nostra taula." Les nostres crides estratègiques per prioritzar el Sud Global, i tanmateix som actualment un moviment molt encarat cap al Nord Global. La Fundació Wikimedia està situada al Nord Global; només un de cada cinc membres del personal ha viscut alguna vegada al Sud Global; nou dels 10 membres dl Consell viuen al Nord Global, i 26 dels 30 capítols són en països del Nord. Tant el Consell d'Adminsitració com el personal de Fundació Wikimedia han fet passos durant els dos anys passats per obrir-se i implicar-se cap al Sud, i penso que aquests passos han tingut algun efecte positiu. Però crec que en la mesura que els capítols aspiren a ser un jugador important en el moviment, i tenir legitimitat com a tals, llavors també necessiten lluitar amb aquest problema. No estic segura de quina és la resposta correcta. Però penso que implica que el moviment Wikimedia global faci un esforç concertat per fer lloc a la taula per veus del Sud, immediatament, i com a mínim pel futur previsible. Actualment no ho estem fent: per exemple, m'ha decebut la nostra incapacitat per fer lloc a participants del Sud en el procés mateix del Papers del Moviment. Una idea simple per mitigar el problema seria crear diguem un consell de Wikimedians del Global Sud, i automàticament concedir-li els mateixos drets i privilegis que als representants de capítols -- p. ex., donar-los l'accés als membres a la wiki interna i a llista de distribució, admetrels a assistir a la reunió de capítols i participació en el procés de selecció dels membres del Consell, Els Papers del Moviment i altres processos similars. Això no resoldria el problema, però seria com a mínim un pas a curt termini que serviria probablement per atenuar-lo, i estaria millor que l'estat actual.

També penso que necessitem tenir un mecanisme per permetre el desenvolupament fàcil d'entitats que esporàdiques del movimen: bàsicament, organitzacions que estan afiliades a Wikimedia, donen suport a algun aspecte particular del nostre treball, són "els amics de", etc. Estic pensant en entitats com el McGill i associacions dels campus de Michigan U, i els clubs d'ambaixadors d'estudiants. Hauria de ser realment fàcil que la gent expressés afiliació a Wikimedia sense necessitar estar implicada profundament en el nostre treball. Em sembla que l'estatus de "amics de" també podria funcionar perquè les entitats que volen esdevenir capítols per raons particulars al seu context cultural o legal, i/o per a capítols que no poden o no volen adherir-se als requisits de l'acord de capítol.

Recapitulació[edit]

Jon, m'adono que he escrit una rotllo terrible -- em sap greu! Per fer-ho més fàcil per a tu & el grup de PM (Papers del Moviment), deixam que provi de recapitular ràpidament les meves recomanacions per al grup. Sense seguir cap ordre particular:

  • 1) Recomano que el grup dels PM et demani oficialment a tu (Jon) que comparteixis les teves experiències en altres xarxes sense ànim de lucre globals, i comparteixis les seves visions personals sobre com s'haurien de resoldre els desafiaments de Papers del Moviment, en base a la seva experiència.
  • 2) Recomano que el grup dels PM crei principis guia d'alt nivell per governar el moviment de recaptació de fons, i asseguri l'acord en aquests principis. M'agradaria que el grup fes servir els que he escrit a dalt com a punt de partida, i refini/revisi a partir d'aquí.
  • 3) Recomano que el grup dels PM construeixi, i asseguri l'acord en, una declaració de la missió de totes les organitzacions de tipus capítol.
  • 4) Recomano que el grup dels PM consideri la qüestió de si crear, o donar suport a la creació de, una entitat visible i que passi contes davant la comunitat global, encarregada amb la responsabilitat d'investigar els afers principals trens-projecte i trans-lingüístics tal com la decadència en editors actius, i recomani canvis a la comunitat en base en les seves investigacions. Si el grup dels PM decideix no actuar sobre aquesta recomanació, demanaria com creu que s'haurien de resoldre millor els afers trens-projecte i trans-lingüístics: qui té la responsabilitat de la seva resolució, i quin és el mecanisme per aconseguir-la.
  • 5) Recomano que el geru PM consideri la qüestió de si crear, o donar suport a la creació de, un grup global encarregat de la responsabilitat de supervisar i avaluar l'actuació dels capítols, amb l'autoritat de recomanar al Consell d'Administració de la Fundació Wikimedia de revocar l'estatus de capítol i/o imposar sancions als capítols. Si el grup dels PM decideix de no actuar sobre aquesta recomanació, demanaria com creu que l'actuació dels capítols s'hauria de controlar: de qui és la responsabilitat de controlar, i de qui la responsabilitat de sancionar si cal.
  • 6) Recomano que el grup PM considerar la qüestió de si crear, o donar suport a la creació de, un consell provisional de Wikimedians del Sud Global, i automàticament concedir als seus membres els mateixos drets i privilegis que als representants dels capítols -- p. ex., donar-los accés a la wiki interna i a la llista de distribució, assistència a la reunió de capítols i participació en el procés de selecció de membre dl Consell, als Papers del Moviment i altres processos similars. Això no resoldria el nostre problema, que és una manca àmplia en el moviment general de participació del Sud, però seria com a mínim un pas que el mitigaria a curt termini, i millor que res. Si el grup dels PM acaba no decidint fer-ho, demanaria llavors com creu que les veus del Sud s'haurien de representar a les nostres taules del moviment, i qui és responsable de fer que això passi.
  • 7) Recomano que els PM recomani l'establiment d'un estatus de tipus " amics de" per fer que sigui realment fàcil que la gent expressi afiliació a Wikimedia sense necessitar d'estar-hi profundament implicada . El grup dels PM hauria de crear una declaració de la missió per a aquests grups, que deixi clar com difereixen dels capítols.
  • 8) Recomano que el grup dels PM lliuri, com part del seu treball final, una declaració que reafirmi la missió del moviment Wikimedia, i que faci una crida a tots els actors a treballar junts harmoniosament i productivament en la recerca dels nostres objectius comuns. De vegades estic desconcertada pel cos a cos i la hostilitat expressada pels actors del moviment: Penso que seria gran que aquest procés recordés a tothom que estem en el mateix equip, i que som aquí per la mateixa raó :-)